Analitzem el nombre de dones en la festa d’Alcoi, assenyalem com estan canviant les coses en estes festes tradicionals per mostrar que encara queda molt de camí per arribar a la igualtat.

Pels volts del 23 d’abril se celebren les festes d’Alcoi, declarades d’interés turístic internacional, que estan modificant-se lentament per admetre la participació de les dones.

Una de les bones notícies és que unes 33 dones han fet esquadra enguany, això suposa un 5,8 % del total de persones que han gaudit d’eixa formació. L’esquadra és una forma destacada de formar part de les festes.

Una altra formació important en què les dones estan participant des de 2015 és la Diana. Durant les festes de 2019, un 10,7 % de les persones que han participat en la Diana eren dones. En la Gloria, que és una formació mixta, hi ha hagut un 14,3 % d’adultes i un 17,9 % de xiquetes.

Una dona ha dirigit l’himne de festes, honor del qual han gaudit 5 dones des del començament en 1965 (54 anys).

Participants en el concurs de sergents: dos, les primeres en la història de la festa. No han aconseguit guanyar el concurs, però ja és rellevant haver participat en un concurs la primera celebració del qual va ser en 1967 (fa 52 anys). La figura de sergent té, en la normativa festera, el mateix tractament que els capitans i els alferes.

Quant a la directiva de l’Associació de Sant Jordi, organitzadora de les festes per delegació de l’ajuntament, de la qual es coneix l’existència reglamentada des de 1883 (fa 136 anys), el nombre de dones amb vot és zero. Si incloem a les persones sense vot, com que una dona n’és l’assessora artística, hi ha un 1,6 % de dones. L’assessora artística és la segona dona que forma part de la junta directiva de l’Associació en tota la història de la festa d’Alcoi, ja que fa uns anys hi va haver altra dona sense vot, la cronista. Cal dir que el nombre de associats d’esta associació és de 10.000, quasi un 17 % del cens alcoià.

El número de dones de ple dret a les filaes és difícil de calcular: les nostres dades depenen de la informació que rebem a les xarxes socials i ni l’Ajuntament d’Alcoi ni l’Associació de Sant Jordi ens ha informat mai sobre el tema. Segons els periòdics, el número total de festers majors d’edat este any és de 4.335, i pensem que 242 són dones, el que dona una xifra rècord del 5,6 % del total. És una xifra encara lluny del 50%, però és molt important. De fet, hi ha uns 6.000 festers si comptem altres categories com festers de mitja fulla, estudiants o jubilats i el percentatge de dones és encara menor.

Quant a les dones que pertanyen a una filà per ser família d’un fester, que poden eixir amb un uniforme, però no votar en les assemblees, enguany n’han participat més de 1.500.

Ara és cosa vostra decidir si hi ha igualtat.

#donesalafesta

Títol: Futur
Autor: Juan Manuel Colomer

Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes del seu poble, Alcoi. Elles també han pagat i continuen pagant el preu d’aconseguir els drets en les festes de moros i cristians.

Algunes de les nostres filles no han pogut formar part d’una filà, no han pogut ser sant Jordiet, no han sigut glorieretes, no han fet esquadra o no han votat el vestit que porten.

Però d’altres, tot i que han hagut d’esperar, que han hagut de posar-se el vestit que els hòmens havien decidit que portaren, que no poden compartir la filà amb algunes de les seues amigues, van obrint escletxa a poc a poc. Algunes han fet Diana, han participat en l’esquadra o poden ser glorieres.

Les persones de Fonèvol estem orgulloses de les nostres filles, de les que han patit l’assetjament per part de les filaes i de les que no, de les que van clavant-se pels forats de la muralla de la festa que cada dia té més badalls. També d’aquelles que, per no poder suportar segons quines condicions, renuncien a participar-hi. N’estem orgulloses de totes, perquè totes saben el preu que s’està pagant.

Queda molt per fer

#donesalafesta

Igual que el capità cristià en l’ambaixada, el President de l’ASJ pensa que la gent de Fonèvol no mereixem resposta. Almenys, el capità li demana al seu ambaixador que conteste a l’altre ambaixador: «Embajador, contesta, aunque no creo que merezcan respuesta», a nosaltres ni això.

Fa cinc mesos vam remetre al president una carta per fer-lo coneixedor de les nostres idees al voltant de dos qüestions i demanar-li que propicie uns canvis sobre eixos temes. Els temes eren la indumentària i el tracte a les pioneres de la festa. Ací teniu transcrits alguns dels paràgrafs de la nostra carta:

«Ens adonem que les filaes estan modificant gradualment els uniformes femenins de forma que cada volta s’assemblen més als dissenys oficials. »

«En este moment, els continus canvis en el vestit femení suposen un encariment per a les dones que han d’anar comprant cada volta el nou uniforme, així les dones han de suportar una barrera més per a participar en les festes.

A més, coneixem les dificultats que els vestits femenins estan ocasionant a les dones que participen en l’Alardo. »

«Sabem que les primeres dones que van entrar a les filaes es van comprar el trage oficial i el volen continuar portant ja que van creuar abans que existira la discriminació en els vestits. Eixes dones pensen, com nosaltres, que la millor opció és que festers i festeres de ple dret porten el mateix uniforme.

Suposem que també les filaes que han optat per fer modificacions mínimes en els seus trages estan a favor d’esta opció.

Per tot això volem demanar-li que l’ASJ autoritze les dones a portar el disseny oficial al menys per a disparar, que les formacions de la primera i la segona Diana puguen ser mixtes, i que l’ASJ encoratge a les filaes a modificar els uniformes de manera que les peces del trage acaben sent iguals. »

Finalment, en la nostra carta li vam demanar que ens informara de les accions previstes respecte de les idees que li remetíem.

La seua resposta ha sigut el silenci. Amb eixa actitud prepotent es demana que les festes d’Alcoi siguen BIC? Nosaltres continuem pensant que, abans, han de ser igualitàries i, almenys, podrien discutir les idees dels associats i la resta de ciutadania, ja que, al cap i a la fi, estes festes són de tot el poble, encara que sembla que d’això se’n han oblidat.

Queda molt per fer