Temps era temps, quan encara existien els dinosaures, que hi havia un conegut locutor de ràdio que estava en contra de la igualtat en la festa.

Aquell locutor va dir, a través de les ones, que si un dia en la seua filà entrava una dona ell es posaria una falda prisada.

Com diria el poeta: “Han passat molts anys, han passat moltes coses”.

Durant tots estos anys, des de diferents estudis, perquè la ràdio ha canviat d’adreça, el protagonista del nostre conte ha emés les seues idees i ho continua fent. Els anys han suavitzat les seues paraules que, tanmateix, continuen sent sexistes.

Hi ha qui diu que els dinosaures encara existeixen.

Enguany han entrat dones, i més d’una, en la seua filà.

Si ens permeteu aquesta xicoteta revenja, les persones de Fonèvol, volem fer-li arribar esta imatge que esperem que accepte de bon grat i amb bon humor.

I conte contat, ja s’ha acabat.

L’heterogeneïtat

La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. Quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el gènere, l’edat o les idees!

El reconeixement

Gent que no coneixíem ens felicitava per la faena feta, ens donava les gràcies. Persones que fa vint anys ens maleïen ara ens aplaudeixen des de la vorera. Realment els pensaments estan canviant.

La reflexió

Pensem quin és ara el nostre paper. Ara que comença a haver-hi participació femenina, creiem que podrem tancar la paradeta quan totes les filaes tinguen dones de ple dret, quan la primera dona que va creuar en una filà participe en una esquadra, quan la gent no haja de deixar les filaes a causa de la discriminació contra les dones.

Parlem de com les tradicions s’han d’adaptar als temps. Les festes antigues, com la nostra, tenen costums anquilosades, necessiten obrir portes a tota la societat, especialment convidar a les dones i evolucionar en molts altres aspectes: abominar del racisme, permetre la participació plena de les persones independentment de les seues idees religioses o polítiques, incloure les minories i avançar.

L’estima

És important reforçar els vincles del grup, ens apreciem més per l’esforç d’eixir al carrer i exposar-nos, valorem a la gent que ha obtingut el permís per fer l’entradeta, la que ha vingut a veure’ns, la que ha aconseguit les armes i la que les distribueix, la que recull els diners, la que confecciona els distintius, la que lloga la música i, per descomptat, la que hi participa. Gràcies a tots i totes.

Fonèvol

Ja queda menys per fer

Tres glorieretes en el bàndol moro i dos en el cristià. A més, quatre dones, que nosaltres sapiam, representaran les seues filaes en la Glòria. La gent de Fonèvol està joiosa.

En dos anys, des que es va decidir que l’acte era mixt, un 14 % de  les persones adultes que participen en la Glòria són dones, mentre que entre els festers/es de ple dret només un 4 % són dones. En 2002, es van començar a prohibir les esquadres mixtes per a evitar que les dones participaren en una esquadra, eixe mur de contenció va evitar el pas de les aigües fins 2016. Però les dones volem igualtat i, quan podem participar, ho fem.

Queda camí abans d’arribar al 50% i que la festa reflectisca la societat. Per aconseguir-ho, d’una banda, totes les formacions han de ser mixtes i hòmens i dones han de poder baixar Sant Nicolau colze amb colze. D’altra banda, hem de permetre que les dones porten el trage oficial de la filà, portar un vestit diferent ha servit per a segregar, però la societat canvia i ja no volem viure separats.

La desfilada que anuncia les festes serà gloriosa i encara pot ser millor.

Queda molt per fer

Fonèvol