Si no canvia res, aquest 2017 arribarà un dia que farà vint anys que una dona va creuar per primera volta en una filà d’Alcoi. Tant si ho volem admetre com si no, totes les dones que figuren en els documents de les filaes, les que tenen drets i les que no, tenen el seu nom allí gràcies a ella.

Abans que ella es decidira a apuntar-se, les dones participaven quasi exclusivament en els acompanyaments dels càrrecs. De fet, una bona part del finançament de les filaes en any de càrrec provenia de les aportacions de les “dones del boato”.

Ara hi ha dones lligades a les filaes; en quasi tots els casos d’una manera poc igualitària, però n’hi ha algunes que tenen tots els drets. Totes les passes endavant pel que fa a la igualtat en la festa són fruit de la decisió que va prendre ella.

Tanmateix, el fet és que ella no ha fet esquadra, no ha fet Diana, no ha fet Glòria i ni tan sols ha portat el banderí. Les arcaiques estructures de la festa posaran totes les excuses que vulguen, però si no canvia res, com una comdena, la seua pena pel delicte de lluitar passarà de vint anys i un dia.

Gràcies, Núria.