Ara que l’ASJ ha proposat canvis en el seu Estatut que suposen penalitzacions per a les persones que no utilitzen el trage corresponent al seu gènere, hem pensat explicar, a poc a poc, la nostra posició respecte del vestit femení i la seua relació amb el tema de les esquadres mixtes:

Capítol 1

Les dones, abans del canvis en l’ordenança (2004), podien haver estat perfectament integrades en les filaes amb els 28 vestits oficials que ja hi havia, podien haver fet esquadra o diana igual que els seus companys homes, si les hagueren deixat entrar en les filaes.

Per això, quan unes poques dones van entrar a les filaes, l’ASJ va obligar a dissenyar un vestit diferent per retardar que pogueren fer esquadra. Com que els uniformes eren diferents, les esquadres mixtes eren impossibles i les dones només podrien fer esquadra si aconseguien ser unes 11, un número de dones que no existia en cap filà (perquè es van posar més entrebancs a l’entrada de dones).

La introducció de vestits femenins es va fer únicament amb una intenció discriminatòria.

Capítol 2

El vestit femení es va crear tant per a les dones que formaven part de la filà com per a una nova figura: la d’acompanyant. Esta nova figura, junt amb el nou vestit, tenien com a objectiu que les familiars dels festers es conformaren amb el paper secundari que comportava eixe trage i no intentaren ser festeres. En alguna filà, el paper d’eixes dones té un nom clarificador: “Cuotas cero, derechos cero”.

L’altra cara de la moneda són les festeres, que, amb el nou trage, no poden exercir els mateixos drets que els seus companys homes. El segon objectiu que tenia posar un vestit diferent era que estes dones es cansaren de pagar i no participar i es conformaren amb el paper secundari d’acompanyant.

Capítol 3

Una de les finalitats dels uniformes és que la gent que tria formar part d’un grup estiga unida, els uniformes ens fans sentir que pertanyem al grup. El trage és el que identifica a la filà: quan una persona pensa en una filà, és el vestit original el que primer li ve al cap. El fet de posar a les dones un trage diferent és una forma més de bandejar-les i no identificar-les amb el col·lectiu.

Quan les primeres dones van creuar en les filaes, els uniformes no eren masculins ni femenins, eren trages de festes. Després d’obligar a fer trages per a les dones, hi ha un trage masculí (que s’identifica amb la filà) i un altre femení.

Capítol 4

El fet d’haver hagut de fer-se un trage completament nou, sense possibilitat d’heretar-lo o comprar-lo de segona mà ha sigut un entrebanc més, en este cas econòmic, per a la incorporació de les dones a les filaes.

Si tot el món porta el mateix trage tot és més fàcil: tant els xiquets com les xiquetes poden heretar els uniformes dels seus germans o germanes i el mercat de segona mà s’amplia també per a les adultes.

Capítol 5

La gent de Fonèvol defensem que hi haja un únic trage perquè, així, tots els festers i festeres podran compartir actes tan especials com una diana o una esquadra amb les seues amigues i amics, fills i filles, germanes i germans, pares i mares i parelles, sense distincions de gènere.

Capítol 6

Molts vestits femenins no són apropiats per a participar en l’Alardo, són incòmodes i, en ocasions, perillosos, ja que estan fets amb materials inflamables o peces molt llargues en baixos i mànegues.

Capítol 7

La frase “un trage, una filà”, que moltes filaes i festers estan utilitzant i que, des de Fonèvol, hem adoptat, demostra que el món fester va en eixa direcció.

Quan les van obligar a crear un trage per a les dones, algunes filaes van fer lleugers canvis sobre el vestit oficial només per acontentar la directiva de l’ASJ i amb la mirada posada en revertir els canvis com abans millor. A més, els uniformes femenins de la resta de filaes cada dia s’assemblen més als oficials. Ho podem comprovar als trages femenins de filaes com Gusmans, Llauradors o Bascos.