En el mes de febrer Fonèvol ha participat en tres taules redones i dues entrevistes.
Hem tingut l’oportunitat de teixir xarxes entre diferents persones empenyades en la igualtat. Hem conegut les primeres dones festeres d’Ontiyent, que es van atrevir a eixir a les seues festes en els anys 80. Hem compartit espai amb diferents dones lluitadores alcoianes que ens han mostrat com associar-se dona resultat. I com l’intent de sacsar les enquilosades estructures festeres continua fent pensar a la gent i provocant respostes viscerals.
Hem descobert que també l’Alarde de Yecla va tindre una dona participant en dues ocasions i volem pensar que altres dones seguiran en algun moment el sender que ella va obrir.
La gent de les falles i les muixerangues de València ens han ensenyat que es poden explorar noves formes de participar en les festes: sense fallera major, amb un home representant eixe paper, amb un grup de dones o un grup mixt encarregant-se de la part tècnica d’una muixeranga…
Hem vist que una dona pot ser presidenta d’una falla i proposar noves formes de representar eixe paper. Sabem que una dona ha participat en el ball dels dimonis de Manacor. Que al Pallars hi ha dones diableses. I que encara queden moltes festes populars vedades a les dones.
Hem tingut l’alegria de retrobar-nos amb gent que va vindre a les jornades de Fonèvol d’Alcoi.
Ara que la nostra associació complix vint anys sabem que la xarxa que estem teixint perdurarà.

#Dones a la festa

#Queda molt per fer

Un dia vam sentir una parella que parlava durant la Diana:

• Anem a veure esta que són dones i sempre ho fan molt bé!

Les esquadres de dones a les festes, quasi sempre sense gent darrere que vigile la rectitud, han assajat si van a fer el cap i es fixen molt en si han agafat el pas i si van al ritme.

No cal buscar molt per trobar vídeos amb hòmens amb el pas canviat que arranquen donant-li colps de muscle a qui tenen a la dreta i a qui tenen a l’esquerra una bona estona. Tampoc costarà trobar un cap que no ens agrada com ho fa. I, si ens apureu, podem recordar alguna esquadra amb els participants beguts i caient, segurament, a causa de l’alcohol. Nosaltres no volem reivindicar este últim exemple, voldríem que les dones pogueren participar en tots els actes de la festa sense tanta pressió, sense haver de demostrar més que el que han de demostrar els seus companys.

Alguna filà està pensant posar un comité d’experts per jutjar si les persones que demanen fer esquadra o cap ho fan suficientment bé com per eixir per Sant Nicolau, no sabem si és perquè cada vegada hi ha més dones que participen o si és per garantir que els hòmens ho facen igual de bé que elles. Suposem que serà per les dones, per seguir posant bastons a les rodes de la integració.

Si una dona participa en una esquadra especial, perquè la seua filà té Capità, Alferes o Mig, no volem que tinga la gent pendent de si s’enganya de pas, o si té més o menys gràcia fent el cap. Volem que les festes siguen fantàstiques, però també que les dones tinguen dret a equivocar-se.

Si algun dia una xiqueta fa de Sant Jordiet, o una dona és sergent, o qualsevol altre paper rellevant en la festa, que puga entropessar, o fallar en alguna cosa, i que no passe res.

#Untrageunafilà

En Fonèvol pensem que la meitat de la directiva de l’Associació de Sant Jordi hauria d’estar formada per dones. Ens agradaria que hi hagués dones primer tro, moltes dones majorales y, perquè no, una dona presidenta.

El camí per aconseguir alguna dona votada per al cos de majorals, com les dues que tenim ara, també ha sigut llarg. Membres de Fonèvol es van presentar a les votacions en els anys 2000, 2002, 2004, 2006 i 2008, i no van eixir guanyadores.

És cert que en aquells temps van arribar a presentar-se 35 candidats i a votar més de 10.000 persones.

Una curiositat és que també es va presentar un any una dona que estava en contra de la presència de les dones en la festa, quina incoherència! Aquella dona tampoc va guanyar, els integristes sí que van ser coherents. No volien dones.

Els temps estan canviant, molt i molt lentament.

Esperem que les dones de l’organització  de l’ASJ, que ja són tres, aplanen el camí per a altres dones. Serà difícil, perquè pràcticament no tenen poder executiu, però és millor que res.

Queda molt per fer