La cara

Està clar: hi ha més dones de ple dret en moltes filaes, hem vist participar en l’Alardo un bon número de dones, moltes menys que hòmens, per suposat. A més el govern municipal ha utilitzat imatges de dones per a felicitar les festes; i també ha usat fotografies de dones la propaganda del concurs fester de Radio Alcoy. Cinc dianes amb dones, moltes dones portadores dels guions de les seues filaes, una que portava la relíquia de Sant Jordi, una dona de Cop de la seua filà durant l’entrada, dues “cartutxeres” amb el capità moro i, fins i tot, una d’elles va substituir al capità en un tram a la plaça, una com a representant de Sant Jordiet en les assemblees de l’Associació de Sant Jordi, una dona va pintar el cartell de festes, les dones de la filà Gusmans van poder eixir en la segona Diana i hi ha esquadres mixtes a desdir en eixa Diana.

La creu

La meitat de la població alcoiana és de dones i hi ha moltes filaes que no les deixen inscriure’s, la barrera continua existint, és invisible però la societat no la pot ignorar. Cap esquadra amb dones en l’entrada, algunes filaes amb els xiquets fent esquadra i les xiquetes no, cap dona amb vot en l’assemblea de l’Associació, al voltant de tres dones en les juntes directives de les filaes que seran unes dues-centes huitanta persones.

Continuem sense esquadres mixtes en l’Entrada i en les filaes no hi ha distinció entre les dones que paguen i les que no, de vegades s’intenta fer-les desfilar juntes, una forma de suggerir, a les dones que paguen, que deixen de fer-ho, ja que no hi ha diferència entre els drets d’unes i altres.

I després està la pressió, cada volta major, a les primeres dones que van ser membres de les filaes, un castic immerescut a les pioneres que haurien de ser les més respectades, ja que són elles les que han estat obrint pas amb constància i amb el vent en contra, suportant dificultats. De fet, elles haurien d’haver gaudit de les primeres esquadres, de les primeres Dianes i per suposat han de ser les primeres glorieres, tot i que pensar que algun dia hi haurà una dona en la Glòria és ficció.

Has sigut locutor de ràdio i has dit a través de les ones que, si una dona entrava en la teua filà, et posaries faldilla prisada, però ara portes a la neta a la filà: estàs fonevolitzat.

Estàs en el Casal i pensaves fer una Glòria doble amb les dones separades dels hòmens, però ta mare et diu que no veu problema en què una dona represente a la seua filà; o potser has votat, per a les dones, el trage més lleig que hi havia i ara has facilitat que formen una esquadra: estàs fonevolitzat.

Feies com si no conegueres a la gent de Fonèvol i ara vols fer la Glòria amb la teua cosina. Has perdut una bona amiga per posar-te del costat dels que li han fet la vida impossible, però ara vols que la teua filla siga Gloriera. O tal volta per la teua boca han eixit els insults més grollers cap a “eixes de Fonèvol” i ara estàs en la filà que més lluita pel dret de les dones a la festa: estàs fonevolitzat.

Has sigut conseller, alcalde, regidor dels que estaven a mort amb l’Associació de Sant Jordi en els moments de màxima misogínia i ara la teua dona baixa per Sant Nicolau. Mentre eres president de l’Associació has defensat que les dones de la teua família no volien eixir a festes, però ara li portes el casc o el turbant a la teua neboda a la Diana: estàs fonevolitzat.

Has dit que, com a dona, tenies molt clar que el teu paper era el d’acompanyat i ara baixes fent una esquadra. Mantens, per damunt de totes les coses, que les dones de la teua filà han aconseguit alguns drets per fer les coses bé, no com les de Fonèvol: estàs fonevolitzat.

Com hem dit en ocasions anteriors, sabem que no eixirem en Nostra Festa. Tanmateix, volem recordar-te a tu, que sí que eixiràs, que estàs posant en pràctica tot allò que ens hem esforçat per aconseguir pacíficament. Volem que la festa siga igual per a totes les persones.

Resulta sorprenent la capacitat de l’Associació de Sant Jordi de fomentar la participació en els actes festius quan els interessa. I és que, perquè es mantinga la participació en l’Alardo, han decidit, amb les filaes, sufragar el cost de l’obtenció del permís d’armes.

D’esta manera, aquells festers que ho desitgen, podran disparar sense que els augmenten les despeses. És a dir, que les quotes de sis associats s’empraran perquè un fester dispare. I és sorprenent perquè, quan des de Fonèvol els hem proposat alguna manera de fomentar la participació de les dones mitjançant fulles familiars, dos per un o exempcions a l’hora de pagar derrames, s’han posat les mans al cap i han contestat que això era discriminatori per a la resta d’associats. Però com que ara els convé, s’obliden de tots els festers que han pagat de la seua butxaca els permisos d’armes, de totes les associades que no poden participar en la festa amb ple dret i de la resta d’associats, i subvencionen, als que vulguen, part del cost de la participació en l’Alardo. I que conste que a nosaltres ens agrada l’Alardo.

És clar que l’ASJ hauria d’afegir a les seues funcions una altra. A més d’“organizar anualmente en honor de San Jorge la tradicional Fiesta de Moros y Cristianos y conservar las tradiciones basadas en la gloriosa efemérides conmemorada, fomentando cuanto signifique espíritu festero y alcoyano”, haurien d’incloure la de “Confecció a mida de vestits per a la participació en les festes de moros i cristians d’Alcoi”: Comencen per fer un vestit perquè les dones puguen participar a la manera que ells volen (poquet i sense drets) i que, a més, els impedix la participació plena amb la resta de festers. Quan els interessa retallen l’ordenança i, si no va bé, li fan una pinça perquè la Diana siga mixta. O li donen un poc de vol a la Glòria perquè ja no siga una esquadra, la transformen en formació i, en un vist i no vist, ja poden participar les dones. I és que amb això de fer vestits a mida, estos de l’ASJ, tenen bona mà.

#donesalafesta