Sembla que ja hi ha més de mil dones de ple dret en les filaes d’Alcoi. Segons les nostres dades 1197. Com en altres ocasions hem demanat les dades a les diferents filaes per correu electrònic o enviant missatges a través de les xarxes o les webs. Ens han contestat huit filaes i dos persones particulars. Algunes filaes han sigut amables i transparents i d’altres no.

Confiem en que les dades que ens han fet arribar són certes, i ens semblen positives tot i que queda molt per fer.

Es poden consultar les dades en el nostre compte de Facebook, com sabeu, no són oficials perquè ni l’Ajuntament ni l’ASJ ens ha dit mai el número exacte, ni una aproximació tampoc.

Un altre punt positiu és que moltes filaes ens segueixen en les xarxes i ens parlen sense embussos i sense males formes, cosa que ens ha costat molt d’aconseguir. Ja no som la fera ferotge per a molta gent. També hi ha persones que ens havien donat l’esquena i ara comencen a donar-nos les gràcies. Els mitjans de comunicació es posen en contacte amb nosaltres quan volen saber les dades, quina llàstima! En comptes de tindre el número precís, tenen només la nostra aproximació per culpa de la falta de transparència.

D’altra banda, ens agrada que l’ASJ en 2026 plantege formes d’evitar l’enorme rigidesa de la normativa festera. Eixe immobilisme permet que un xicotet grup d’intransigents decidisca no canviar els reglaments quan la majoria sí que demana un canvi. Com hem dit en altres ocasions, la necessitat d’arribar als ¾ de festers per acceptar una variació està endarrerint, encara més, la necessària evolució cap a un uniforme únic, una única roda d’esquadra i, en total, una filà sense discriminacions.

Ens alegra enormement conéixer la realitat de les filaes que han aconseguit tindre un únic trage i en les què es compartixen actes entre familiars o amics sense tindre en compte el seu gènere. L’intent d’una filà de permetre a tothom portar el trage que vulguen dels dos permesos és lloable però, segons la nostra opinió, continua separant.

Fonèvol

UnTrageUnaFilà

Quina sort haver vist el documental Les primeres que explica el procés per fer la primera esquadra de dones de la filà contrabandistes, perquè transmet molt bé la il·lusió i la responsabilitat que senten les dones pioneres en la festa. Sort que hi ha primers trons que afavorixen la participació plena de les dones. I com ens ha emocionat!

Sort que hi va haver la primera dona festera a Alcoi, les primeres dianeres en les filaes Realistes, Marrakesch…

Primeres esquadres en Vascos, Marrakesch, Chano, Cordón i tantes altres. Sort de les primeres mixtes en Benimerins i Magenta. Que bé haver vist la primera alferes, haver viscut com feien la primera Glòria mixta, com actuaven les primeres sergentetes. La primera Diana mixta dels cavallets. La primera dona representant el Cop en més d’una filà. La primera regidora de festes, les primeres dones majorals.

I serà fantàstic veure a les dones que protagonitzaran enguany l’Estafeta i saber que hi ha una dona Primer tro per primera volta en la història de les nostres festes. Hi haurà un dia en què a les dones no ens pese la responsabilitat de participar en qualsevol acte fester, sinó que ens prime la il·lusió com els passa als hòmens festers. Tant de bo hi haja primeres en totes les filaes.
Ens resulta i ens resultarà enlluernador i fantàstic veure a les segones i a les terceres.

Queda molt per fer

Fonèvol

I ara, per acabar l’any, demanem el número de dones de ple dret en les filaes d’Alcoi.

Este article es podia anomenar “Torna-li la trompa al xic”, una dita que s’usa quan alguna cosa es repetix moltes voltes sense traure cap. I és que des de Fonèvol portem anys i anys demanant, tant als governs municipals com a les directives de l’Associació de Sant Jordi, que facen publiques les dades sobre quantes dones festeres de ple dret hi ha. D’aquesta manera  es podrà saber fefaentment si les coses estan millorant: una cosa és que ho semble i una altra és demostrar-ho. És difícil d’entendre quina raó porta a aquestes institucions a amagar esta dada a la societat.

Un altre títol per a l’article podria ser “Un pas arrere, un pas endavant”, el govern municipal havia estat esforçant-se els darrers anys en la elecció d’un home i una dona per a l’execució de dos dels actes més significatius en la Festa la direcció de l’himne i la creació del cartell, però este any no ha hagut esforç per pal·liar tants anys sense quasi representants femenines en cap de les dos tasques. Veurem si alguna volta l’ajuntament tria dos dones.

El mateix títol ens serviria per veure la quantitat de dones en la junta general de l’ASJ, des que el regidor de festes torna a ser un home, hi ha un vot femení menys en la junta. Tampoc sabem quan de temps passarà per a que hi haja una primer tro en alguna filà o un altre càrrec rellevant representat per una dona a les festes. La igualtat encara està lluny.

També podíem haver utilitzat allò de “Sempre perden els moros”. L’ASJ ha deixat en mans de les filaes una decisió que els correspon a ells. Així, de la mateixa manera que les dones van pagar la decisió inicial de la ASJ de segregar en funció de la vestimenta i van haver de carregar amb el cost d’un trage diferent, ara mateix, en descarregar en les filaes la responsabilitat de la decisió de portar trage únic o no, tornen a pagar-ho les de sempre. En moltes filaes les dones quan van a creuar no saben quant de temps podran fer servir el trage que en aquell moment haja decidit la filà, ni si en pocs anys se l’hauran de canviar. Les dones, per a variar, seran les que paguen la indecisió i les que hagen de pagar els canvis.

Així i tot, vos desitgem un molt feliç i igualitari 2026.