A Alcoi estem vivint canvis en la festa, esta és la nostra opinió sobre com van les coses.

Quant al número de dones de ple dret, que l’ASJ sempre es nega a donar-nos, calculem que ara mateix són unes 150, cosa que ens sembla un gran canvi si ho comparem amb les tres dones que hi havia en 1999. D’altra banda, no es pot negar que encara està molt lluny dels 6000 festers hòmens.

Pel que fa a l’Ajuntament, «una de cal y otra de arena», la calç és el suport que ha donat a diferents iniciatives que fomenten de la presència de dones, escollir una pintora del cartell de festes o la nostra entradeta en abril, l’arena és la campanya per a eliminar els estereotips sexistes, en què ha triat, com a un dels seus huit exemples, al president de la institució que millor il·lustra la desigualtat, l’ASJ.

2015 va ser un any clau en el camí cap a la igualtat en la festa, aquell any la presència de dones en la primera Diana i la extraordinària resposta del públic van anunciar el canvi. En 2016 les esquadres de dones també van suposar una fita important. Malauradament no ha hagut cap altra esquadra amb dones en l’Entrada, el cronista, que va ser una dona des de 2014, torna a ser un home i 13 filaes continuen sense cap dona de ple dret.

Un fet molt positiu de les properes festes serà la presència de dones i xiquetes en la Glòria, que participaran en esquadres mixtes. La ciutat veurà que el cel no caurà sobre nosaltres davant eixe prodigi, com ja van demostrar les festeres de la filà Chano en l’arrancada de la Diana d’enguany.

Un altre pas en el llarg i tortuós sender cap a la igualtat és la iniciativa, per part de l’ASJ, en el sentit d’eradicar les figures secundàries reservades per a les dones al si de les filaes, les anomenades col·laboradores, «jimenas», «quotas cero derechos cero», etc.

També volem ressaltar el fet que cada volta més, les parelles de les festeres de ple dret es poden vestir de festers i lluir el trage oficial de la filà sense pagar com els altres hòmens, cosa que molesta als festers de fulla que paguen tota la quota. Els festers ho veien amb bons ulls quan el greuge comparatiu el patien les dones de ple dret. La conseqüència és que cada volta més festers demanen «Un trage, una filà», hòmens i dones amb la mateixa indumentària, els mateixos drets i els mateixos deures.

Ens fa pena pensar en els esfereïdors casos de dones que, any rere any pateixen el càstig per haver-se atrevit a pagar fulla, una de les quals, farta d’esperar justícia, ha acabat deixant la filà. Les injustícies cap a les dones en la festa continuen sent constants i feridores. Una volta més, volem donar les gràcies a les dones que, malgrat que fa tan de temps que suporten la sequera, ens han portat un poquet de reixiu i continuen cridant la pluja.

Tot i l’espectacularitat de la participació d’unes poques dones en actes festers, tot i la alegria que ens produeix, no podem obviar que són fets aïllats. La participació de les dones és minoritària i hi ha moltes filaes que no permeten l’entrada de les dones.

Volem acabar l’article amb un llistat dels canvis positius, alguns fugaços, que s’han donat en els darrers anys i que ens fan mirar al futur amb esperança: tres filaes amb el disseny femení pràcticament igual que el masculí, amb diferències perceptibles, però poc; cinc filaes amb dones participant en les Dianes; dues filaes amb dones fent esquadra; una cronista amb veu en la directiva de l’ASJ, una pintora del cartell, dones portant imatges en les processons, moltes dones participant en els assajos de les filaes; i formacions mixtes en l’Alardo, les processons i la Diana.

Fonèvol

Alcoi, octubre de 2017

Un article per a la gent que diu que la festa d’Alcoi no discrimina les dones.

Quan li has dit a un xiquet que no menge xocolate, i te’l trobes en la cuina, la pastilla oberta que li falta un bon tros, el xiquet amb les mans i les galtes marrons i la boca plena, i encara et diu “Jo no he sigut”, això és negar l’evidència.

La festa d’Alcoi discrimina les dones, ho ha fet sempre i ho està  fent ara.

Enguany una festera de ple dret ha deixat la seua filà  per no suportar més greuges. Una altra festera que porta vint anys pagant com els hòmens, porta eixos mateixos anys sense fer esquadra, ni Diana, ni Glòria, ni tan sols la deixen portar el banderí­. Hi ha quinze filaes sense dones de ple dret. Les filaes posen vestits diferenciats a les dones, només per a distingir-les, sense cap raó objectiva.

Senyores i senyors fiscals, l’Associació de Sant Jordi té la boca plena de xocolate, per molt que ho negue.

En Fonèvol fa molt de temps que vam descartar la via judicial, però entenem les persones que es cansen d’esperar i intenten utilitzar-la.

#donesalafesta

#untrageunafilÃ

La cara

Està clar: hi ha més dones de ple dret en moltes filaes, hem vist participar en l’Alardo un bon número de dones, moltes menys que hòmens, per suposat. A més el govern municipal ha utilitzat imatges de dones per a felicitar les festes; i també ha usat fotografies de dones la propaganda del concurs fester de Radio Alcoy. Cinc dianes amb dones, moltes dones portadores dels guions de les seues filaes, una que portava la relíquia de Sant Jordi, una dona de Cop de la seua filà durant l’entrada, dues “cartutxeres” amb el capità moro i, fins i tot, una d’elles va substituir al capità en un tram a la plaça, una com a representant de Sant Jordiet en les assemblees de l’Associació de Sant Jordi, una dona va pintar el cartell de festes, les dones de la filà Gusmans van poder eixir en la segona Diana i hi ha esquadres mixtes a desdir en eixa Diana.

La creu

La meitat de la població alcoiana és de dones i hi ha moltes filaes que no les deixen inscriure’s, la barrera continua existint, és invisible però la societat no la pot ignorar. Cap esquadra amb dones en l’entrada, algunes filaes amb els xiquets fent esquadra i les xiquetes no, cap dona amb vot en l’assemblea de l’Associació, al voltant de tres dones en les juntes directives de les filaes que seran unes dues-centes huitanta persones.

Continuem sense esquadres mixtes en l’Entrada i en les filaes no hi ha distinció entre les dones que paguen i les que no, de vegades s’intenta fer-les desfilar juntes, una forma de suggerir, a les dones que paguen, que deixen de fer-ho, ja que no hi ha diferència entre els drets d’unes i altres.

I després està la pressió, cada volta major, a les primeres dones que van ser membres de les filaes, un castic immerescut a les pioneres que haurien de ser les més respectades, ja que són elles les que han estat obrint pas amb constància i amb el vent en contra, suportant dificultats. De fet, elles haurien d’haver gaudit de les primeres esquadres, de les primeres Dianes i per suposat han de ser les primeres glorieres, tot i que pensar que algun dia hi haurà una dona en la Glòria és ficció.