L’heterogeneïtat

La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el gènere, l’edat o les idees!

El reconeixement

Gent que no coneixíem ens felicitava per la faena feta, ens donava les gràcies. Persones que fa vint anys ens maleïen ara ens aplaudeixen des de la vorera. Realment els pensaments estan canviant.

La reflexió

Pensem quin és ara el nostre paper. Ara que comença a haver-hi participació femenina, creiem que podrem tancar la paradeta quan totes les filaes tinguen dones de ple dret, quan la primera dona que va creuar en una filà participe en una esquadra, quan la gent no haja de deixar les filaes a causa de la discriminació contra les dones.

Parlem de com les tradicions s’han d’adaptar als temps. Les festes antigues, com la nostra, tenen costums anquilosades, necessiten obrir portes a tota la societat, especialment convidar a les dones i evolucionar en molts altres aspectes: abominar del racisme, permetre la participació plena de les persones independentment de les seues idees religioses o polítiques, incloure les minories i avançar.

L’estima

És important reforçar els vincles del grup, ens apreciem més per l’esforç d’eixir al carrer i exposar-nos, valorem a la gent que ha obtingut el permís per fer l’entradeta, la que ha vingut a veure’ns, la que ha aconseguit les armes i la que les distribueix, la que recull els diners, la que confecciona els distintius, la que lloga la música i, per descomptat, la que hi participa. Gràcies a tots i totes.

Fonèvol

Ja queda menys per fer