Com en l’anunci de Carglass, els integristes recalcitrants hauran d’estar alerta perquè, quan els va aparèixer l’esquerda en el sostre de vidre, van anar posant pedaços, però no hi havia reparació capaç de parar la força i els drets de les persones. El vent de la igualtat i la pluja de la raó acabaran trencant tot el vidre a trossets i, si no s’aparten, els caurà damunt.

Les dones, malgrat que encara ara se’ns posen impediments i reserves, podem ocupar l’espai públic i arribar al cim sense topar amb el sostre invisible: glorieres, dianeres, esquadreres, i per fi, dones i homes compartint esquadres de tota classe i vestint com a iguals.

Ens emocionen les notícies sobre les dones que participen en eixos actes i la dona alferes. Ens farà sentir orgull quan passen les esquadres mixtes després de 28 anys de reivindicació i lluita per arribar a la igualtat plena que tenim a tocar dels dits. Ens alegrem quan ens imaginem l’alferes en l’Entrada, damunt una carrossa, rebent els aplaudiments d’un públic que sap el que ha costat trencar eixa barrera i el que costarà que es torne a repetir.

I parlant de costar, fa feredat el que costa a Fonèvol que l’Ajuntament d’Alcoi ens permeta organitzar una entradeta. Després d’un mes de negociacions ens van fer la concessió (a instàncies de l’ASJ) de desfilar, això sí, el dia i hora que ells van voler, com sempre sense coincidir amb cap filà, per si de cas els encomanem alguna cosa. Malauradament no la vam poder celebrar pels problemes amb l’apagada general, que també és mala sort!

Hi ha vidres que no es trenquen.

El que tampoc ens quadra massa són els números de l’ASJ. Parlen d’un 40% de dones festeres en general, una manipulació de les xifres. No dubtem que el nombre d’associades dones arribe a eixe percentatge, el que està clar és que no totes són festeres de ple dret. Ara trauen pit presumint de ser igualitaris quan han estat posant pals a les rodes de la integració tot este temps. Es veu que tenen poca memòria, però nosaltres no.

«Sempre perden els moros i guanyen els cristians»

Fa uns anys, amb l’objectiu de posar pedres al camí de la igualtat de la dona en la festa de moros i cristians d’Alcoi, l’Associació de Sant Jordi (l’ASJ) va decretar que totes les filaes havien de tindre dos trages, un femení i un masculí amb diferències perceptibles entre ells. Això, junt a la possibilitat de que les dones vestiren el trage femení sense pagar la fulla (quota) i sense tindre drets en les filaes, va frenar l’entrada de dones de ple dret en la festa.

El fet que hi haja dos trages fa que, si el número de dones és xicotet, no puguen fer esquadres, perquè no es permeten esquadres amb diferents uniformes. A més, fa que hi haja diferències entre el temps que tarda un home i el que tarda una dona en fer esquadra, ja que hi ha dues llistes separades, així, a voltes ixen perdent les dones i a voltes els hòmens.

Totes les filaes van haver d’adaptar les seues normatives internes al que l’ASJ havia manat.

En 2024 l’ASJ va canviar per fi l’ordenança i va permetre a les filaes lluir un trage únic. Esta volta no les ha obligat. Esta volta ha deixat que cada filà trie. La normativa de les filaes està protegida, per que no siga massa fàcil modificar-la, i per fer canvis s’ha d’aconseguir que tres quartes parts de la filà estiguen a favor.

Es dona el cas que en alguna filà la majoria de la filà està a favor de que el trage siga únic, però que poc més del 25 % estiga en contra, això fa que la normativa no canvie i que la minoria inflexible mantinga una norma que mina els drets de les dones.

Quan les filaes no podien decidir perdien les dones, ara que poden decidir perden les dones.

Ens fan sovint eixa pregunta quan s’aconsegueix alguna de les fites que ens deien que eren impossibles en la participació de la dona en les Festes de Moros  i Cristians d’Alcoi.

Ens la van fer quan les primeres dones van creuar allà per l’any 1997/1998, fa vint-i-set anys.

També quan va eixir la primera Diana femenina al 2015. 

Quan a l’any següent en 2016 vam veure la primera esquadra de dones i quan les primeres dones van participar en la Glòria en 2018 aconseguint també amb això les primeres formacions mixtes de dones i homes, d’això fa sis anys.

Per suposat també ens ho van preguntar quan van triar la primera Sergent infantil, al 2022 fa tan sòls dos anys.

Ens ho diran en abril, d’ací sis mesos quan la primera dona Alferes i la primera Esquadra Especial Mixta arranquen per Sant Nicolau.

Dons sí, a banda de tot açò que s’ha aconseguit per a les dones volem més:

Volem que les dones també arriben a llocs de poder, volem que arriben a ser Primer Tro.

Volem que les filaes tornen al disseny únic i això permetrà que la participació siga realment igualitària, les dones no hauran d’esperar a ser suficients per completar una Esquadra o una Diana, tothom podran fer l’acte que li toca per dret.

Volem una dona Sergent en la Gloria dels majors, fins ara es presenten al concurs però “pel que siga” no les acaben de triar, això sí, cada any augmenten les participants.

Ens falta una dona sent Capità, el bàndol ens fa igual.

També que una xiqueta represente a Sant Jordiet en les nostres festes.

Volem una Presidenta de l’Associaciò de Sant Jordi.

I tot açò que volem, igual sembla molt, però és tot el que els hòmens poden fer. Les dones fa 27 anys que poden gaudir d’alguns actes a les Festes d’Alcoi, els hòmens fa centenars d’anys que ho fan tot.

Queda molt per fer.