L’heterogeneïtat

La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. Quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el gènere, l’edat o les idees!

El reconeixement

Gent que no coneixíem ens felicitava per la faena feta, ens donava les gràcies. Persones que fa vint anys ens maleïen ara ens aplaudeixen des de la vorera. Realment els pensaments estan canviant.

La reflexió

Pensem quin és ara el nostre paper. Ara que comença a haver-hi participació femenina, creiem que podrem tancar la paradeta quan totes les filaes tinguen dones de ple dret, quan la primera dona que va creuar en una filà participe en una esquadra, quan la gent no haja de deixar les filaes a causa de la discriminació contra les dones.

Parlem de com les tradicions s’han d’adaptar als temps. Les festes antigues, com la nostra, tenen costums anquilosades, necessiten obrir portes a tota la societat, especialment convidar a les dones i evolucionar en molts altres aspectes: abominar del racisme, permetre la participació plena de les persones independentment de les seues idees religioses o polítiques, incloure les minories i avançar.

L’estima

És important reforçar els vincles del grup, ens apreciem més per l’esforç d’eixir al carrer i exposar-nos, valorem a la gent que ha obtingut el permís per fer l’entradeta, la que ha vingut a veure’ns, la que ha aconseguit les armes i la que les distribueix, la que recull els diners, la que confecciona els distintius, la que lloga la música i, per descomptat, la que hi participa. Gràcies a tots i totes.

Fonèvol

Ja queda menys per fer

Tres glorieretes en el bàndol moro i dos en el cristià. A més, quatre dones, que nosaltres sapiam, representaran les seues filaes en la Glòria. La gent de Fonèvol està joiosa.

En dos anys, des que es va decidir que l’acte era mixt, un 14 % de  les persones adultes que participen en la Glòria són dones, mentre que entre els festers/es de ple dret només un 4 % són dones. En 2002, es van començar a prohibir les esquadres mixtes per a evitar que les dones participaren en una esquadra, eixe mur de contenció va evitar el pas de les aigües fins 2016. Però les dones volem igualtat i, quan podem participar, ho fem.

Queda camí abans d’arribar al 50% i que la festa reflectisca la societat. Per aconseguir-ho, d’una banda, totes les formacions han de ser mixtes i hòmens i dones han de poder baixar Sant Nicolau colze amb colze. D’altra banda, hem de permetre que les dones porten el trage oficial de la filà, portar un vestit diferent ha servit per a segregar, però la societat canvia i ja no volem viure separats.

La desfilada que anuncia les festes serà gloriosa i encara pot ser millor.

Queda molt per fer

Fonèvol

Analitzem el nombre de dones en la festa d’Alcoi, assenyalem com estan canviant les coses en estes festes tradicionals per mostrar que encara queda molt de camí per arribar a la igualtat.

Pels volts del 23 d’abril se celebren les festes d’Alcoi, declarades d’interés turístic internacional, que estan modificant-se lentament per admetre la participació de les dones.

Una de les bones notícies és que unes 33 dones han fet esquadra enguany, això suposa un 5,8 % del total de persones que han gaudit d’eixa formació. L’esquadra és una forma destacada de formar part de les festes.

Una altra formació important en què les dones estan participant des de 2015 és la Diana. Durant les festes de 2019, un 10,7 % de les persones que han participat en la Diana eren dones. En la Gloria, que és una formació mixta, hi ha hagut un 14,3 % d’adultes i un 17,9 % de xiquetes.

Una dona ha dirigit l’himne de festes, honor del qual han gaudit 5 dones des del començament en 1965 (54 anys).

Participants en el concurs de sergents: dos, les primeres en la història de la festa. No han aconseguit guanyar el concurs, però ja és rellevant haver participat en un concurs la primera celebració del qual va ser en 1967 (fa 52 anys). La figura de sergent té, en la normativa festera, el mateix tractament que els capitans i els alferes.

Quant a la directiva de l’Associació de Sant Jordi, organitzadora de les festes per delegació de l’ajuntament, de la qual es coneix l’existència reglamentada des de 1883 (fa 136 anys), el nombre de dones amb vot és zero. Si incloem a les persones sense vot, com que una dona n’és l’assessora artística, hi ha un 1,6 % de dones. L’assessora artística és la segona dona que forma part de la junta directiva de l’Associació en tota la història de la festa d’Alcoi, ja que fa uns anys hi va haver altra dona sense vot, la cronista. Cal dir que el nombre de associats d’esta associació és de 10.000, quasi un 17 % del cens alcoià.

El número de dones de ple dret a les filaes és difícil de calcular: les nostres dades depenen de la informació que rebem a les xarxes socials i ni l’Ajuntament d’Alcoi ni l’Associació de Sant Jordi ens ha informat mai sobre el tema. Segons els periòdics, el número total de festers majors d’edat este any és de 4.335, i pensem que 242 són dones, el que dona una xifra rècord del 5,6 % del total. És una xifra encara lluny del 50%, però és molt important. De fet, hi ha uns 6.000 festers si comptem altres categories com festers de mitja fulla, estudiants o jubilats i el percentatge de dones és encara menor.

Quant a les dones que pertanyen a una filà per ser família d’un fester, que poden eixir amb un uniforme, però no votar en les assemblees, enguany n’han participat més de 1.500.

Ara és cosa vostra decidir si hi ha igualtat.

#donesalafesta