Les Cròniques d’Insània

El lleó 

El Casal de Sant Jordi és una fera que ara està dormint, malauradament enguany no hem tingut festes i el futur és incert. Este període letàrgic el podem aprofitar per pensar amb calma la manera d’acollir a la festa totes les dones que ho desitgen. 

Ara que bona part de la societat assumeix que les festes de moros i cristians han de ser de totes les persones, que cada volta més gent està d’acord amb que les dones han de ser tan protagonistes com els hòmens, el govern municipal d’Alcoi podria obrir un debat sobre la manera de fomentar la participació de les dones en igualtat. 

La igualtat ha de ser un tema transversal que no afecte només a la regidoria que té el seu nom sinó que impregne a tots els departaments de l’Ajuntament, també al de festes. És el que pretenia el Pla d’Igualtat, esperem que s’estiga avançant tot i que no es vegen els canvis, esperem que li donen un nou impuls aprofitant la migdiada del lleó. 

La bruixa 

A la primera dona festera d’Alcoi l’han cremat (en sentit figurat) com a les bruixes medievals, però ha sigut a foc lent: no fas Diana, no fas esquadra, no portes el banderí, fem com si no existires.

Una part de la gent de la filà, tant hòmens com dones, troben mal afavorir a unes quantes joves perquè participen prompte en una esquadra però els sembla totalment normal que una dona porte vint-i-tres anys en la filà sense haver gaudit d’eixe goig. 

El fet que haja deixat la filà Alcodians i que no haja transcendit deixa clara la política de l’ASJ i de la seua filà des del primer dia: anem ofegant-la poc a poc. Ella ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha sigut coherent, ells no. 

L’armari 

Ni el govern municipal ni l’ASJ ens han dit mai quantes dones de ple dret hi ha a la festa, sembla que no ho volen saber. 

L’última excusa és que comptar les dones i els hòmens per separat els sembla discriminatori, així amaguen el fet que hi ha menys dones, moltes menys, que hòmens. 

Conèixer quantes hi ha ajudaria a saber si la cosa està millorant, seria un bon paràmetre per avaluar els canvis. Però fins i tot filaes que estan per la igualtat li ballen l’aigua als segregadors i ens amaguen les xifres. 

Obriu les portes de l’armari i deixeu-nos veure el que guardeu dins, que mantindre’l tancat és insà. 

(De l’associació de Sant Jordi d’Alcoi)

Al llarg dels anys ens hem reunit amb tots els presidents de l’ASJ però no hi ha hagut cap com l’actual.

El primer va dir en la televisió que cap Constitució li havia de dir a ell com fer la seua festa, referint-se a l’absència de dones amb ple dret. I tots els hòmens de les filaes es van quedar satisfets.

Va haver un altre que ens deia que el que estaven fent amb les dones era injust, però que ell només tenia un vot en la junta i que no podia fer res. Estava clar que la justícia per a les dones només era per ell un tema secundari, si la igualtat hagués segut fonamental per ell no hagués aguantat anys i panys presidint una institució discriminadora. És la mateixa excusa que s’ha utilitzat des de fa anys per maltractar les pioneres. Els hòmens diuen que no poden fer res però no es mullen per canviar les coses, segurament així fan callar la seua consciència.

També en va haver un que va reconèixer que en els estatuts de l’ASJ hi havia alguna part que no s’ajustava a la llei, però els hòmens de l’assessoria legal van treballar perquè no es modifiqués res.

Amb el president actual també ens vam reunir una volta, li vam demanar, com als anteriors, que ens digués en número de dones de ple dret que hi havia a les filaes i ens va dir que no el sabia. Li vam escriure un correu i no ens va contestar, ens ignora? Tal volta no existim per a ell, cap president anterior ho havia fet. Però els hòmens d’algunes filaes saben que existim, uns pocs ens contesten als correus i algun ens ha assegurat que en la seua filà no hi ha dones de ple dret. Ves per on el dia 27 de juny el president va dir en un periòdic que “En la actualidad no hay nada que impida a una mujer participar, ya que todas las filaes tienen festeras de pleno derecho.” Ho sap però no ens ho diu? Menteix? Quan menteix? O els seus hòmens l’enganyen, o ens enganyen a nosaltres, o no acaba d’entendre que ser festera de ple dret vol dir tindre la possibilitat de fer tot el que pot fer qualsevol home.

#quedamoltperfer

Fonèvol

Moltes voltes quan les dones demanen avançar un poc en els drets que tenen a les festes d’Alcoi, la directiva de les filaes contesta que no poden fer res perquè l’Associació de Sant Jordi no els ho permet.

No sabem si estan d’acord amb l’ASJ i la posen com a excusa o si de deveres pensen que l’ASJ és injusta i compleixen les seues normes a contracor.

Ja posats ens agradaria demanar a les filaes que es plantegen les normes de l’Associació de Sant Jordi, que sigen objectors de consciència, que traguen al carrer esquadres mixtes i que visquen un trage uniforme. Després si els castiguen a triar els últims les entradetes haurà valgut la pena, avançar en la igualtat s’ho val.

Fa 23 anys les esquadres eren de festers, ni mixtes ni res, es triava per roda.

Fa 23 anys els trages no eren masculins, eren trages de fester i va ser quan van obligar a fer els femenins quan es va passar a anomenar-los masculins.  El trage és el que identifica a la filà, quan una persona pensa amb una filà a la seua ment no apareix la figura del disseny femení, és el trage de fester el que primer li ve al cap.

En els últims anys les filaes han d’oferir moratòries a les dones quan van canviant els vestits femenins per a que cada volta s’assemblen més a l’oficial.

Ja està bé!

FONÈVOL