Després de les festes de 2023 volem fer un poc de balanç de què hem vist: la igualtat no s’ha aconseguit, tot i que hi ha qui ens ho volen fer creure. Cada volta que ho oblideu, pregunteu-vos quantes dones primer tro hi ha a les nostres festes.

Diuen que…

Ara que estem assolint que la gent mire les festes amb les ulleres violeta sembla que hi ha una multitud de dones fent esquadra o Diana, però el percentatge de festeres de ple dret continua molt lluny de ser el 50%. En 26 anys no s’ha arribat al 12%.

Tot i que el Pla d’igualtat d’Alcoi posa que s’ha de saber, i que les associacions que tenen drets especials per ser d’utilitat pública també tenen deures (un de fonamental és la transparència), encara no se sap quantes dones paguen fulla completa en les filaes. Per saber si les coses realment estan canviant, hem de saber d’on partim. Així tindrem coneixement de com van les coses.

Però ens arriben notícies que l’última filà sense dones que quedava a Alcoi ara té entre 2 i 4 festeres!

Encara que tampoc és per fer una festa perquè, quasi passat un quart del segle XXI, encara hi haja filaes que poden comptar les dones amb una sola mà.

Diuen que…

Hi ha “Mujeres en transitoria”. En el periòdic que es va distribuir el dia de les entrades posen noms molts estranys i diversos a les dones que formen part de les filaes: Acompanyants, dames, col·laboradores femenines, dones… ens crida l’atenció que una de les filaes té determinat número de “Mujeres en transitoria”. Què serà?

Diuen que…

Després de negar durant anys que els vestits femenins es van instaurar per segregar a les dones, ara les filaes han d’assumir la situació de fer que les dones canvien progressivament de trage fins que siga el més paregut possible a l’oficial, quan el més fàcil seria deixar-ne un per a tots.

Algunes filaes ara porten trage masculí, o femení o altre (el de zero drets), i van espentant a la gent en el sentit contrari al que l’han espentada durant anys.

Ens ha semblat graciós el comentari a un article de premsa que diu que ara es pot jugar amb els trages a buscar les set diferències. En algunes filaes no n’hem trobat més de dos, això sí, són perceptibles com indica l’ordenança.

Diuen que…

Enguany, el mateix home que quan tenia un càrrec polític rellevant va dir que les dones que demanaven drets a la festa eren “malas alcoyanas”, estava donant indicacions, amb orgull, a l’esquadra femenina de la seua filà. Ara resultarà que és l’adalil de la defensa dels drets femenins. Nosaltres sí que tenim memòria i recordem tot el que va dir en premsa i en les assemblees de l’ASJ.

Diuen que…

Continuen volent aplicar normes oblidades només quan hi ha dones a qui aplicar-les. Com quan van començar a fer votacions per admetre nous socis perquè entre les aspirants hi havia dones, i només és un exemple. De deveres que en Fonèvol ens alegrem que la gent estiga canviant d’opinió sobre la participació de les dones, però alguns festers són llops amb pell de corder.

Diuen que…

No ha d’haver esquadres mixtes. Recordem que en 2017 l’ASJ va incomplir la seua pròpia normativa permetent que la Diana fora mixta, volem tornar a demanar que es derogue aquesta normativa que els festers van inventar en 2004 per evitar que les dones feren esquadra.

Alguns festers no veuen amb bons ulls que dones que tenen menys antiguitat facen Diana o Esquadra abans del que els tocaria, però hem de recordar dues coses: d’una banda, que moltes vegades és perquè altres companyes que han estat pagant com la resta però sense poder exercir el dret per la prohibició de fer esquadres mixtes la tenien pendent durant anys, i d’altra, que això passa precisament per eixa norma imposada en l’ordenança en 2004, la solució seria tan fàcil com eliminar-la.

Diuen que…

Gràcies a la filà una dona havia fet realitat el seu somni de fer Diana, la mateixa filà que va imposar a les dones un trage sense drets durant anys i que va entronitzar, molt de temps, un primer tro que eixia en els periòdics, sense vergonya, a defensar que les dones no havien de ser festeres. I ens encanta el canvi d’opinió de la filà cap a la modernitat, però no oblidem que si una dona aconsegueix alguna cosa en la festa és gràcies a ella.

Diuen que…

En la revista de festes hi ha un article que parla de la dona en la festa. Pel que fa a Fonèvol no hi ha cap dada en l’article que corresponga a la realitat, l’autor tampoc se n’ha adonat que l’associació “Mossén Torregrosa” que defensava que les dones no participaren en la festa fa temps que no té activitat. La gent que s’encarrega d’editar la revista haurà de posar més atenció si vol que les idees que difonen siguen certes.

Diuen que…

Açò ja ho tenim aconseguit!

Hem de donar les gràcies a tota la gent que recorda que el camí cap a la igualtat està sent llarg i tortuós, i que ajuden a veure l’amnèsia festera que estem vivint, on molts no veuen el que s’ha fet per arribar fins ací, i el que encara ens queda!

En el mes de febrer Fonèvol ha participat en tres taules redones i dues entrevistes.
Hem tingut l’oportunitat de teixir xarxes entre diferents persones empenyades en la igualtat. Hem conegut les primeres dones festeres d’Ontiyent, que es van atrevir a eixir a les seues festes en els anys 80. Hem compartit espai amb diferents dones lluitadores alcoianes que ens han mostrat com associar-se dona resultat. I com l’intent de sacsar les enquilosades estructures festeres continua fent pensar a la gent i provocant respostes viscerals.
Hem descobert que també l’Alarde de Yecla va tindre una dona participant en dues ocasions i volem pensar que altres dones seguiran en algun moment el sender que ella va obrir.
La gent de les falles i les muixerangues de València ens han ensenyat que es poden explorar noves formes de participar en les festes: sense fallera major, amb un home representant eixe paper, amb un grup de dones o un grup mixt encarregant-se de la part tècnica d’una muixeranga…
Hem vist que una dona pot ser presidenta d’una falla i proposar noves formes de representar eixe paper. Sabem que una dona ha participat en el ball dels dimonis de Manacor. Que al Pallars hi ha dones diableses. I que encara queden moltes festes populars vedades a les dones.
Hem tingut l’alegria de retrobar-nos amb gent que va vindre a les jornades de Fonèvol d’Alcoi.
Ara que la nostra associació complix vint anys sabem que la xarxa que estem teixint perdurarà.

#Dones a la festa

#Queda molt per fer

Un dia vam sentir una parella que parlava durant la Diana:

• Anem a veure esta que són dones i sempre ho fan molt bé!

Les esquadres de dones a les festes, quasi sempre sense gent darrere que vigile la rectitud, han assajat si van a fer el cap i es fixen molt en si han agafat el pas i si van al ritme.

No cal buscar molt per trobar vídeos amb hòmens amb el pas canviat que arranquen donant-li colps de muscle a qui tenen a la dreta i a qui tenen a l’esquerra una bona estona. Tampoc costarà trobar un cap que no ens agrada com ho fa. I, si ens apureu, podem recordar alguna esquadra amb els participants beguts i caient, segurament, a causa de l’alcohol. Nosaltres no volem reivindicar este últim exemple, voldríem que les dones pogueren participar en tots els actes de la festa sense tanta pressió, sense haver de demostrar més que el que han de demostrar els seus companys.

Alguna filà està pensant posar un comité d’experts per jutjar si les persones que demanen fer esquadra o cap ho fan suficientment bé com per eixir per Sant Nicolau, no sabem si és perquè cada vegada hi ha més dones que participen o si és per garantir que els hòmens ho facen igual de bé que elles. Suposem que serà per les dones, per seguir posant bastons a les rodes de la integració.

Si una dona participa en una esquadra especial, perquè la seua filà té Capità, Alferes o Mig, no volem que tinga la gent pendent de si s’enganya de pas, o si té més o menys gràcia fent el cap. Volem que les festes siguen fantàstiques, però també que les dones tinguen dret a equivocar-se.

Si algun dia una xiqueta fa de Sant Jordiet, o una dona és sergent, o qualsevol altre paper rellevant en la festa, que puga entropessar, o fallar en alguna cosa, i que no passe res.

#Untrageunafilà