La setmana passada, com tantes altres voltes, ens vam dirigir a les filaes d’Alcoi per demanar-les informació sobre el número de dones que hi ha a les filaes. És possible que algunes no hagen rebut la nostra carta, hem enviat algunes per correu postal i altres per correu electrònic o amb un missatge al seu web.

Per sort el número de filaes que ens han contestat esta volta ha estat molt superior al que ens contesta habitualment. Ens han contestat quatre filaes, tres ens han dit que el número de dones que nosaltres coneixíem era correcte, fins i tot una ens ha dit que, tot i que ara mateix no tenen cap dona, els agradaria tindre’n perquè necessiten diners.

Moltes voltes en els correus o missatges a les xarxes socials que rebem de les filaes ens indiquen que la seua filà no discrimina per raó de gènere i que no els agrada comptar el número de dones perquè en eixa filà tothom és igual. Es dona el cas que en les filaes que insisteixen en eixe argument mai ha hagut cap esquadra durant l’entrada en la que participaren dones. Alguna cosa no és igual.

Hi ha un corrent ample que tanca els ulls a l’evidència i oblida que les festes d’Alcoi han sigut masclistes i han vedat el pas a les dones des que van començar a celebrar-se, ja fa molts anys i que sostindre que ara no ho són és creure que vius en la terra de Xauxa.

Volem demanar-li als festers i als polítics del nostre poble que es posen les ulleres violeta i es facen preguntes: Quin percentatge de dones hi ha en la meua filà? Perquè? Quantes dones han arrancat esquadra? Quantes des del partidor? Quantes tenen un paper secundari en la meua filà? Perquè?

Algunes persones pensen que les dones no s’apunten a les filaes perquè no volen, està clar que moltes no volen, però altres no poden trencar alguns murs, algunes filaes no deixen apuntar-se a les dones, hi ha dones que pensen que són massa majors, altres posen la cura de la família per damunt de qualsevol altra cosa, i això hauria de ser un treball tant d’hòmens com de dones i la bretxa salarial també té a veure. Canviar eixes tendències és faena de totes i tots, també de les filaes que sobre el paper són igualitàries, i de la classe política.

Fonèvol

#donesalafesta

#untrageunafilà

#mésesquadresmixtesja

Açò era i no era un poble on estava mal vist que les dones participaren en les festes. Tan mal vist estava que ben avançat el segle XXI encara no havia cap dona de ple dret en sis de les vint-i-huit filaes del poble. En eixes circumstàncies, es va donar un fet heròic de germanor i solidaritat entre dones.

La primera dona que va voler entrar en la festa havia patit un viacrucis de desdeny i entrebancs des de 1997 quan es va apuntar a una filà, però no va defallir. Moltes dones seguiren el seu exemple i anaren formant part de les filaes.

En 2018 li va tocar fer Diana, i això va donar l’oportunitat a deu dones més de participar en l’acte. Quin moment més emocionant!

Mentre passava tot eixe temps, els festers havien ideat una manera de dificultar la igualtat de les dones, i van obligar a les dones que s’incorporaven a posar-se un trage diferent del que portaven ells.

Ella, la primera festera, no va voler vestir eixe uniforme que havia nascut per discriminar.

El dia de la Diana es va presentar amb el seu trage de sempre i els hòmens li van impedir participar en l’acte per no portar el trage que s’havia inventat per diferenciar les dones.

Aleshores, les altres deu dones que anaven a participar en la Diana es van negar a fer l’acte sense ella. Davant esta actitud de desafiar la injustícia, els hòmens no van tindre més remei que permetre que totes les dones participaren en aquella Diana històrica. Els drets de les dones van millorar. La igualtat en les festes va avançar un gran tram.

Bé, realment les coses no van passar d’esta manera, la Diana va eixir sense ella, però hauria estat bé.

Que 2020 ens porte un poc més d’igualtat i la possibilitat d’agrair el seu esforç a les pioneres de la festa.

Fonèvol

#untrageunafilà

Ara que l’ASJ ha proposat canvis en el seu Estatut que suposen penalitzacions per a les persones que no utilitzen el trage corresponent al seu gènere, hem pensat explicar, a poc a poc, la nostra posició respecte del vestit femení i la seua relació amb el tema de les esquadres mixtes:

Capítol 1

Les dones, abans del canvis en l’ordenança (2004), podien haver estat perfectament integrades en les filaes amb els 28 vestits oficials que ja hi havia, podien haver fet esquadra o diana igual que els seus companys homes, si les hagueren deixat entrar en les filaes.

Per això, quan unes poques dones van entrar a les filaes, l’ASJ va obligar a dissenyar un vestit diferent per retardar que pogueren fer esquadra. Com que els uniformes eren diferents, les esquadres mixtes eren impossibles i les dones només podrien fer esquadra si aconseguien ser unes 11, un número de dones que no existia en cap filà (perquè es van posar més entrebancs a l’entrada de dones).

La introducció de vestits femenins es va fer únicament amb una intenció discriminatòria.

Capítol 2

El vestit femení es va crear tant per a les dones que formaven part de la filà com per a una nova figura: la d’acompanyant. Esta nova figura, junt amb el nou vestit, tenien com a objectiu que les familiars dels festers es conformaren amb el paper secundari que comportava eixe trage i no intentaren ser festeres. En alguna filà, el paper d’eixes dones té un nom clarificador: “Cuotas cero, derechos cero”.

L’altra cara de la moneda són les festeres, que, amb el nou trage, no poden exercir els mateixos drets que els seus companys homes. El segon objectiu que tenia posar un vestit diferent era que estes dones es cansaren de pagar i no participar i es conformaren amb el paper secundari d’acompanyant.

Capítol 3

Una de les finalitats dels uniformes és que la gent que tria formar part d’un grup estiga unida, els uniformes ens fans sentir que pertanyem al grup. El trage és el que identifica a la filà: quan una persona pensa en una filà, és el vestit original el que primer li ve al cap. El fet de posar a les dones un trage diferent és una forma més de bandejar-les i no identificar-les amb el col·lectiu.

Quan les primeres dones van creuar en les filaes, els uniformes no eren masculins ni femenins, eren trages de festes. Després d’obligar a fer trages per a les dones, hi ha un trage masculí (que s’identifica amb la filà) i un altre femení.

Capítol 4

El fet d’haver hagut de fer-se un trage completament nou, sense possibilitat d’heretar-lo o comprar-lo de segona mà ha sigut un entrebanc més, en este cas econòmic, per a la incorporació de les dones a les filaes.

Si tot el món porta el mateix trage tot és més fàcil: tant els xiquets com les xiquetes poden heretar els uniformes dels seus germans o germanes i el mercat de segona mà s’amplia també per a les adultes.

Capítol 5

La gent de Fonèvol defensem que hi haja un únic trage perquè, així, tots els festers i festeres podran compartir actes tan especials com una diana o una esquadra amb les seues amigues i amics, fills i filles, germanes i germans, pares i mares i parelles, sense distincions de gènere.

Capítol 6

Molts vestits femenins no són apropiats per a participar en l’Alardo, són incòmodes i, en ocasions, perillosos, ja que estan fets amb materials inflamables o peces molt llargues en baixos i mànegues.

Capítol 7

La frase “un trage, una filà”, que moltes filaes i festers estan utilitzant i que, des de Fonèvol, hem adoptat, demostra que el món fester va en eixa direcció.

Quan les van obligar a crear un trage per a les dones, algunes filaes van fer lleugers canvis sobre el vestit oficial només per acontentar la directiva de l’ASJ i amb la mirada posada en revertir els canvis com abans millor. A més, els uniformes femenins de la resta de filaes cada dia s’assemblen més als oficials. Ho podem comprovar als trages femenins de filaes com Gusmans, Llauradors o Bascos.