El dissabte 6 d’abril vam tindre el plaer de participar en el Club de Lectura Activista de La teixidora sobre el llibre ‘Manual de la feminista aguafiestas’ de Sara Ahmed. Quan lliges el títol és fàcil pensar en Fonèvol.

El llibre dona moltes idees i una de les principals és que si exposes un problema, generes un problema; si generes un problema et converteixes en el problema, ets la xafaguitarres.

En l’intercanvi d’idees van eixir temes interessants com que hi ha gent en minoria dins les minories i que, com a persones discriminades hem de donar-li espai a eixa gent.

Vam constatar que d’eixe tipus de lluita no es pot eixir indemne, que té un cost alt. També vam parlar de que no es pot estar sempre al peu del canó, que hem de descansar. A algunes de nosaltres ens han recriminat que deixarem la festa o que deixarem d’encapçalar la lluita, però tenim dret a parar.

Les idees del llibre no només valen per a la lluita feminista, intentar evitar qualsevol discriminació sempre té respostes semblants per part de la majoria. La majoria prefereix suportar la discriminació que ser qui xafa la guitarra, així la majoria es transforma en avaladora de la desigualtat.

En mig de moltes anècdotes hem acabat la conversa constatant que la defensa de les idees també proporciona alegria. En Fonèvol hem trobat amistat en persones que no coneixíem. Hui hem recordat l’agermanament i l’emoció del dia en que vam poder celebrar la primera entradeta popular en 2015. També és molt positiu el conéixer pel camí a persones de tants pobles que defensen la igualtat. I la gent de l’art que ens ha fet riure o pensar amb les seues actuacions, les seues pintures o els seus escrits. Així, hem acabat de la mà de dones i hòmens que no tenen la mateixa edat que nosaltres, ni les mateixes capacitats, ni la mateixa extracció social.

També hem recordat que la festa no hauria arribat on està si no fos per la gent que ens ha donat suport. Tot i la quantitat d’entrebancs que l’ASJ ha posat a la igualtat en la festa, no podem oblidar un president, que ja no està entre nosaltres, que ens va escoltar i va posar alguna pedra per anar construint el marge. Volem fer palès també el nostre agraïment a periodistes que sempre han donat suport a la igualtat en la festa, i a unes poques filaes que han anat plantejant reptes a l’ASJ que només es podien resoldre donant-li drets a les dones. Ens sentim agraïdes pels festers i festeres que han anat fent el que podien de manera anònima, sense elles i ells nosaltres no hauríem continuat. Esperem, algun dia, aconseguir la igualtat.

Diu el president de l’ASJ alguna cosa com que la festa avança al compàs de la vida, però la festa fa temps que ha perdut el compàs.

Ens alegra que s’haja produït el canvi de l’Ordenança. L’Ordenança ha sigut una de les raons per les quals tantes dones no han pogut fer esquadra, ni Diana, ni res. Alguns casos han sigut especialment sagnants.

Però encara queda tant per fer…

L’ASJ va ser ràpida en llevar els drets d’un colp, però ha necessitat més de vint anys per revertir una part del mal. Ara l’ASJ s’ha posat de perfil i ha deixat la decisió en mans de les filaes.

Quan algunes de les filaes canvien els seus propis reglaments, si és que els canvien, el camí s’aplanarà un poc per a les dones. Algunes filaes han votat que sí al trage únic de les altres filaes, però no pensen unificar el seu. De tota manera, tindrem trages diferenciats, trages iguals, esquadres mixtes i esquadres segregades.

Nosaltres portem tot eixe temps reivindicant drets com el trage igualitari, les esquadres mixtes o la possibilitat que les dones representen tots els càrrecs festers.

Parlant de càrrecs festers, l’estratègia que utilitza l’ASJ per vedar la representació d’alguns càrrecs per part de les dones és incorrecta: qualsevol dona pot identificar-se amb els valors tradicionals d’un personatge de la festa. L’Ordenança no diu expressament que certs personatges rellevants hagen de ser hòmens. És el masclisme el que fa creure que eixa interpretació del text és vàlida.

D’altra banda el fet que en l’assemblea només hi haja dos dones que voten ens deixa clara la falta d’igualtat. Sort que hi ha moltes dones que volen avançar.

Des de 1997, L’ASJ ha anat posant traves a la incorporació igualitària de les dones a la festa d’Alcoi. En 2004, va introduir canvis en l’ordenança que van obligar a totes les filaes a inventar un vestit femení i això va retardar la presència de dones en les esquadres fins 2016.

Ara, en la proposta de canvi de l’ordenança, l’ASJ diu al pròleg que «Actualmente es imposible concebir nuestras fiestas con restricciones de cualquier índole, y desde la ASJ ha de fomentarse la tolerancia y erradicar cualquier atisbo de segregación y discriminación» . Per fi, després de 26 anys, l’Associació comença a entendre que no es poden posar portes al camp i que les dones volem participar en totes les activitats de les nostres festes.

Els canvis en l’ordenança de la festa que ha demanat enguany la filà Chano, i que nosaltres hem reivindicat des de fa temps, ens semblen un avanç. La proposta no està aprovada i no està clar que s’aprove. Nosaltres en vam presentar fa uns anys una pareguda i l’assemblea de l’ASJ la va rebutjar.

En Fonèvol continuem dient que un sol trage i una única roda evitarà injustícies,  discriminacions i problemes. En el seu moment, les 28 filaes van haver de crear obligatòriament un trage per a les dones amb «diferencias perceptibles» i entenem que ara no s’hauria de deixar a criteri de les filaes la unificació a un sol trage, perquè això obriria la porta a que algunes filaes segregaren i discriminaren, el que se suposa que l’ASJ vol eradicar. Si les filaes unifiquen el trage, la festa serà més equitativa. La igualtat no la pot decidir cada filà, la igualtat és un dret.

Creiem que s’ha de pensar també en les circumstàncies econòmiques personals de cadascú per no provocar enfrontaments en les filaes. Es poden pensar estratègies perquè no siguen sempre les dones les que hagen de canviar els vestits i fer despeses extraordinàries.

Pel que fa a la qüestió dels personatges festers, l’ASJ dona a entendre, encara que no ho proposa explícitament, que les dones no podran representar dos dels papers rellevants de la festa. L’excusa és que qui adopte eixos papers ha d’identificar-se «con el personaje sujeto a la tradición histórica y los valores que lo rodean». Tanmateix, el paper de Sant Jordi el fa un xiquet. És a dir, se li pot canviar l’edat, que no correspon al personatge, però no volen deixar que el represente una xiqueta.

Nosaltres defenem que tothom ha de tindre les mateixes possibilitats, entre altres motius perquè la festa rep molts diners públics. Una representació festera hauria d’estar a l’abast de qualsevol persona amb independència del seu gènere. Les festes no són fidels a la història i són de tota la ciutadania i, per tant, no es pot vetar a la meitat de la gent la possibilitat de representar certs càrrecs.