En la proposta de modificació dels estatuts que fa la directiva de l’Associació de Sant Jordi es pot llegir el següent:

“Artículo 49 – Se establece como prohibiciones de carácter general  […]  C.- Que el fester utilice el traje oficial de su Filà que no corresponda a su género.”

Només hi ha tres o quatre dones que porten el trage oficial, el que hi havia en la filà quan van entrar, i no el que els festers van decidir per a les dones, i no coneixem cap cas d’un home que porte el vestit femení.

També n’hi ha xiquetes que visten el trage dels seus germans o cosins.

Està clar que és una modificació innecessària, amb la qual només s’intenta castigar una volta més a les pioneres. És un canvi en l’estatut que només vol posar-les de cara al fang, una revenja en tota regla per demostrar qui és més fort, qui té el poder.

Segons el periòdic Aramultimèdia els primers trons i els majorals ja han vist el document. Es quedaran de braços creuats sense defensar a una persona de la seua filà o a les persones que representen?

Este seria un atac directe lamentable contra les primeres dones que es van atrevir a creuar, gràcies a les quals la resta de dones ara poden participar en la festa. I, en tot cas, estèril, ja que el fet de portar el trage oficial de la Filà ja es penalitza de forma continuada, impedint les dones que el porten participar en igualtat amb els seus companys.

La gent del Casal sembla que no s’hi veu, en comptes de escoltar les veus dels festers y les filaes que volen un trage únic per a tots els membres de la filà, s’enroca en la seua habitual posició immobilista.  Els casos de Chanos i Marrakesch són evidents, però també es fàcil veure l’evolució del trages femenins dels Maseros, els Vascos o els Gusmans. El món fester vol un uniforme, però la directiva de l’ASJ continua amb la seua obstinació, tan de bo que algú els faça obrir els ulls.

També podem pensar per quina raó es llança ara esta modificació dels estatuts en ple estiu quan no hi ha reunions a les filaes.

En general, les noves propostes del Casal són punitives i volen castigar i controlar. Les filaes sembla que no tenen prou trellat per a admetre nous festers, ha de ser el Casal qui ho autoritze prèviament. Caldria revisar si les associacions d’utilitat pública poden negar-se a admetre alguna persona.

Tampoc es podrà injuriar a altres membres de l’ASJ, ves a saber això que significa. Es diria que s’intenta expulsar a qui discrepe de l’opinió d’aquells que tenen la posició dominant.

#untrageunafilà

Temps era temps, quan encara existien els dinosaures, que hi havia un conegut locutor de ràdio que estava en contra de la igualtat en la festa.

Aquell locutor va dir, a través de les ones, que si un dia en la seua filà entrava una dona ell es posaria una falda prisada.

Com diria el poeta: “Han passat molts anys, han passat moltes coses”.

Durant tots estos anys, des de diferents estudis, perquè la ràdio ha canviat d’adreça, el protagonista del nostre conte ha emés les seues idees i ho continua fent. Els anys han suavitzat les seues paraules que, tanmateix, continuen sent sexistes.

Hi ha qui diu que els dinosaures encara existeixen.

Enguany han entrat dones, i més d’una, en la seua filà.

Si ens permeteu aquesta xicoteta revenja, les persones de Fonèvol, volem fer-li arribar esta imatge que esperem que accepte de bon grat i amb bon humor.

I conte contat, ja s’ha acabat.

L’heterogeneïtat

La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. Quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el gènere, l’edat o les idees!

El reconeixement

Gent que no coneixíem ens felicitava per la faena feta, ens donava les gràcies. Persones que fa vint anys ens maleïen ara ens aplaudeixen des de la vorera. Realment els pensaments estan canviant.

La reflexió

Pensem quin és ara el nostre paper. Ara que comença a haver-hi participació femenina, creiem que podrem tancar la paradeta quan totes les filaes tinguen dones de ple dret, quan la primera dona que va creuar en una filà participe en una esquadra, quan la gent no haja de deixar les filaes a causa de la discriminació contra les dones.

Parlem de com les tradicions s’han d’adaptar als temps. Les festes antigues, com la nostra, tenen costums anquilosades, necessiten obrir portes a tota la societat, especialment convidar a les dones i evolucionar en molts altres aspectes: abominar del racisme, permetre la participació plena de les persones independentment de les seues idees religioses o polítiques, incloure les minories i avançar.

L’estima

És important reforçar els vincles del grup, ens apreciem més per l’esforç d’eixir al carrer i exposar-nos, valorem a la gent que ha obtingut el permís per fer l’entradeta, la que ha vingut a veure’ns, la que ha aconseguit les armes i la que les distribueix, la que recull els diners, la que confecciona els distintius, la que lloga la música i, per descomptat, la que hi participa. Gràcies a tots i totes.

Fonèvol

Ja queda menys per fer