Presentem un article que ens va demanar el periòdic El nostre Ciutat amb motiu del 8 de març de 2021 (La imatge és “Igual no és per tant 2” de Carles Ribera Martínez):

Serà bo aprofitar la pausa que el maleït virus ens ha proporcionat per pensar com millorar la festa. La festa serà millor si la fem més oberta i més democràtica. Totes les institucions implicades haurien de pensar com fer-ho. Nosaltres ens oferim a col·laborar.

Ja hem dit en moltes ocasions que, per obrir la festa a les dones, una de les opcions és que el trage siga el mateix per a totes les persones que paguen fulla en cada filà. Això, a més de ser més integrador, facilitaria l’organització interna de les filaes fent els torns de roda més accessibles per a totes les persones de la filà.

Així mateix, oferir quotes familiars també pot ajudar a la incorporació de les dones. Una altra idea que ha donat bons resultats en algunes filaes és oferir a les dones la participació en una Diana de manera que puguen provar si els agrada ser festeres de ple dret. A banda, cal que les xiquetes i joves puguen sentir que són ben rebudes en la festa i així canviar la percepció mantinguda durant anys i panys. Fer que desfilen separades dels homes en alguns actes no ajuda a canviar això.

Esdeveniments com Editadona, que augmenta les entrades de Viquipèdia referides les dones, i tota la resta d’activitats que s’han organitzat per a commemorar el 8 de març van fent passes endavant en el camí per la igualtat. Nosaltres ens hem afegit a la celebració i hem publicat en les xarxes socials una reproducció de l’exposició que vam inaugurar a finals de 2019 i que consta d’un recull d’articles de premsa que es titula “Viatge pel paper de les dones a la festa alcoiana” al qual hem afegit un nou panell amb informació que ens ha fet arribar un fester de la filà Chano.

No podem oblidar que des de 2015 ha millorat molt la percepció de la ciutadania sobre el que fan les dones en les festes i que un percentatge xicotet ha pogut participar en la Diana, en esquadra i en la Glòria; igualment hem avançat en la directiva de l’ASJ, que té ara dos dones, una amb vot i l’altra sense. La dona que té vot forma part de la directiva perquè la corporació municipal s’ha mogut cap a la igualtat i s’ha atrevit a posar una dona com a regidora de festes per primera volta en la història.

Fa la impressió que totes estes passes endavant s’han donat en contra de l’opinió majoritària de la directiva festera, que posa més entrebancs que facilitats. Esperem que el món de la festa s’unisca a les activitats per la igualtat de la dona i mostre una disposició més oberta a partir d’ara; ha tingut temps de reflexionar.

El 2019 vam dissenyar una exposició amb retalls de premsa que anaven dibuixant les etapes per les què havien passat les dones a les festes de moros i cristians d’Alcoi. L’exposició va estar en el club d’Amics de la UNESCO i en l’entrada de l’Ajuntament, però va arribar la pandèmia i no va poder seguir mostrant-se en altres espais.

Per commemorar el 8 de març d’aquest any 2021 hem intentat reproduir l’exposició en línia. No es tracta d’un producte per llegir-lo tot d’una, és més per anar picant ací i allà i deixar-se sorprendre per les coses que s’han fet i s’han arribat a dir, i per alegrar-se de les fites aconseguides.Passeu i mireu, podeu ampliar les imatges en una nova pantalla, veure algun vídeo i acompanyar-nos.

Esperem que vos agrade:

https://view.genial.ly/…/horizontal-infographic-lists

Les Cròniques d’Insània

El lleó 

El Casal de Sant Jordi és una fera que ara està dormint, malauradament enguany no hem tingut festes i el futur és incert. Este període letàrgic el podem aprofitar per pensar amb calma la manera d’acollir a la festa totes les dones que ho desitgen. 

Ara que bona part de la societat assumeix que les festes de moros i cristians han de ser de totes les persones, que cada volta més gent està d’acord amb que les dones han de ser tan protagonistes com els hòmens, el govern municipal d’Alcoi podria obrir un debat sobre la manera de fomentar la participació de les dones en igualtat. 

La igualtat ha de ser un tema transversal que no afecte només a la regidoria que té el seu nom sinó que impregne a tots els departaments de l’Ajuntament, també al de festes. És el que pretenia el Pla d’Igualtat, esperem que s’estiga avançant tot i que no es vegen els canvis, esperem que li donen un nou impuls aprofitant la migdiada del lleó. 

La bruixa 

A la primera dona festera d’Alcoi l’han cremat (en sentit figurat) com a les bruixes medievals, però ha sigut a foc lent: no fas Diana, no fas esquadra, no portes el banderí, fem com si no existires.

Una part de la gent de la filà, tant hòmens com dones, troben mal afavorir a unes quantes joves perquè participen prompte en una esquadra però els sembla totalment normal que una dona porte vint-i-tres anys en la filà sense haver gaudit d’eixe goig. 

El fet que haja deixat la filà Alcodians i que no haja transcendit deixa clara la política de l’ASJ i de la seua filà des del primer dia: anem ofegant-la poc a poc. Ella ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha sigut coherent, ells no. 

L’armari 

Ni el govern municipal ni l’ASJ ens han dit mai quantes dones de ple dret hi ha a la festa, sembla que no ho volen saber. 

L’última excusa és que comptar les dones i els hòmens per separat els sembla discriminatori, així amaguen el fet que hi ha menys dones, moltes menys, que hòmens. 

Conèixer quantes hi ha ajudaria a saber si la cosa està millorant, seria un bon paràmetre per avaluar els canvis. Però fins i tot filaes que estan per la igualtat li ballen l’aigua als segregadors i ens amaguen les xifres. 

Obriu les portes de l’armari i deixeu-nos veure el que guardeu dins, que mantindre’l tancat és insà.